Els neurocientífics d’avui

La investigació actual està cada vegada més informatitzada. Els ordinadors poden modelar diferents processos cel·lulars en qüestió de segons i, per tant, donen valuoses pistes als científics molt útils per a les seves investigacions futures. No obstant això, els models informàtics han de ser comprovats, és a dir, han de ser comparats amb resultats d’experiments reals.

Per dur a terme aquests experiments reals, els investigadors disposen de diversos models animals i seleccionen el que més s’adapta a les seves necessitats. En neurociència, les mosques i els ratolins són els models animals més utilitzats.

Els coneixements adquirits a través dels models animals ens ajuden a entendre millor el funcionament del cervell humà i ens permeten avançar en l’estudi de moltes malalties, incloent els transtorns neurològics i les malalties neurodegeneratives.
 

Els neurocientífics d’avui – Vine i experimenta amb ells, ofereix la possibilitat de conèixer a investigadors, de veure en què consisteix la seva feina i quin tipus d’experiments realitzen.

—————————————————————————————————————————————————————————————————–

Les capacitats cognitives del cervell

per Albert Costa

Horari: _a les 18:00  (per petits i grans)

_______a les 19:00  (per petits i grans)

 

A través d’aquest taller – tertúlia l’Albert Costa compartirà amb tots nosaltres els enigmes que s’amaguen darrere de les capacitats cognitives del cervell. 

Albert Costa és professor investigador ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la UPF. Porta molts anys estudiant els mecanismes que utilitza el nostre cervell per processar el llenguatge. 

Quins són els efectes de les malalties neurodegeneratives en les dues llengües de un bilingüe? Hi ha algun cost lingüística i l’avantatge atencional vinculat al bilingüisme? Aprendre una segona llengua afecta el processament lingüístic en la llengua materna? … Són algunes de les preguntes que Albert Costa intenta resoldre a través dels seus estudis.

—————————————————————————————————————————————————————————————————–

Grans neurocientífics d’aquí: Ramon i Cajal i altres

per Miquel Balcells

Horari: _a les 18:30  (per nens/es)

_______a les 19:00  (per adults)

 

Voldries saber per què Santiago Ramón y Cajal és un dels científics més importants de la història?

Sabies que Ramón y Cajal va guanyar el premi Nobel de Fisiologia i Medicina? 

El Dr. Miquel Balcells ens parlarà sobre els principals descobriments de Ramón y Cajal i ens explicarà anècdotes sobre la seva vida laboral i professional. 

El Dr. Miquel Balcells Riba és el director del “Archivo Histórico de la Sociedad Española de Neurología” (MAH-SEN). 

—————————————————————————————————————————————————————————————————–

Doctor, què li passa al meu ratolí? 

per Ignasi Sahún

Horari: _a les 17:30  (per joves i grans)

_______a les 18:15  (per joves i grans)

_______a les 19:00  (per joves i grans)

 

A través d’aquesta xerrada-experiment l’Ignasi Sahún ens ensenyarà un aspecte bàsic en l’estudi de les neurociències: el comportament dels animals de laboratori. Una explicació interactiva sobre neurociència aplicada als animals de laboratori més utilitzats, els ratolins.

Agafa a aquest ratolí! és un experiment a través de la pantalla que ens permetrà comprendre com s’estudien les neurociències: mitjançant l’observació de la conducta dels ratolins.

—————————————————————————————————————————————————————————————————–

Quatre molècules, quatre olors i un únic nas

per Annick Labeeuw 

Horari:  De 17:00 a 20:00

 

El sentit de l’olfacte es diferencia de la resta de sentits pel gran nombre de receptors diferents que té.

El cervell humà pot distingir més de 1.000 olors diferents. Algunes d’aquestes olors ens agraden, però d’altres no.

En un dels laboratoris del CRG, els investigadors tracten d’esbrinar si les nostres preferències d’olors tenen relació amb la nostra experiència i aprenentatge, o si bé és degut a algun factor genètic.

—————————————————————————————————————————————————————————————————–

 

El tractament amb sildenafil (Viagra) millora la simptomatologia clínica i la neuropatologia en un

model animal d’esclerosi múltiple.

per Paula Pifarré

Horari:  17:00 – 20:00

 

L’esclerosi múltiple és la malaltia crònica inflamatòria del sistema nerviós central més comú i una de les principals causes de discapacitat en adults joves, caracteritzada per la presència de nombrosos focus de desmielización i la neurodegeneració producte d’una resposta autoimmune de l’organisme. Actualment, alguns medicaments poden combatre els símptomes i frenar el desenvolupament de la malaltia, però no existeix curació per a aquesta malaltia.

En un estudi realitzat al nostre laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat a la revista ‘Acta Neuropathologica, en un model animal va demostrar que l’administració diària de sildenafil – comercialitzada amb el nom de ‘Viagra’ de Pfizer – redueix els símptomes de l’esclerosi múltiple.

Això és així perquè el sildenafil forma part d’un grup de fàrmacs vasodilatadors que podrien exercir també com a fàrmacs neuroprotectors.

—————————————————————————————————————————————————————————————————–

Anuncis